Aquest dissabte no ha estat com un altre, aquesta cursa és diferent, un Campionat de Catalunya atrau a molts equips, com la selecció Andorrana entre d'altres, i també a ciclistes que es desplacen de molt lluny per intentar guanyar un maillot molt valuós. Tots tenim una motivació extra, sumada a la que ja estem acostumats per entregar-ho tot i obtenir un bon resultat.
I és així com s'ha reflectit a l'asfalt sec de Freginals. Tan sols començar la cursa, 115 corredors engalanats amb els seus millors colors donaven vida i velocitat a un pilot enèrgic i explosiu.
L'equip Salicru hem treballat segons el planejat, en Ramon, l’Ignasi, en Xampi i jo (Sergi) hem controlat els atacs dels primers 13 km planers, llavors hem passat el relleu a en Pere que ha estat controlant amb facilitat el capdavant del pilot per si hi havia intents d’escapada durant l'ascens a l’Alt de les Bruixes que deixava enrera Ulldecona.
Un cop ens hem agrupat després del descens m'hagués agradat dir-vos que tot anava perfecte, però l’Ignasi ha trencat la cadena, i amb ella la il•lusió de fer un bon paper, ja que tenia molt bones sensacions. La creu, i de sobte la cara, en veure que en Xampi lluitava en equip amb cinc guerrers més contra l'aire, un enemic fort quan es roda a gran velocitat, però tot i que l'esperança ha durat uns quants kilòmetres, ha estat engolida per un pilot incansable.
Així hem arribat al circuit de 8 km pel que passaríem 5 vegades, animats pels crits de les nostres dones que ens donaven suport. A la primera volta he portat el nostre líder el capdavant perquè pogués reconèixer les dificultats del port des de una posició segura. Llavors, ha estat la seva gran qualitat i la seva valentia que l'han conduït a provar d'escapar-se en la tercera volta amb tres corredors més, però la gana del grup pel valuós maillot a pogut més i els han neutralitzat.
A la última volta anaven escapats 4 corredors, entre ells un andorrà i
un senior, per lo que a l'esprint es lluitaria per la tercera posició de
master 30, una medalla en joc.
La meva tàctica era clara, arribar davant al coronar la última pujada per si es tallava, i així va anar, també veig en Pere, i agafo fort el manillar per la part de baix amb la intenció de no deixar-lo fins haver creuat la línea de meta. Aquest és el moment de més tensió de tota la cursa, ja que tothom vol anar el capdavant sense apartar massa l'aire, és per això que només acabar la pujada jo ja tinc la roda d'en Noel, que possiblement és l'sprinter més en forma del pilot. El primer quilòmetre tinc una enganxada amb un ciclista per defensar aquesta posició, però poc després decideixo deixar-la per avançar, ens estem quedant tancats i vull passar davant per la rotonda que es troba a uns 400 metres abans de meta. He de sortir de la calçada i avançar per la cuneta de ciment, ben acoblat aerodinàmicament per estalviar el màxim d'energia ja que no puc amagar-me més... tot i així només puc passar quart per la rotonda, on els següents 200 metres cara amunt apreto les dents per posar la roda el primer en la última corba de la que en sortim amb paral•lel, sé que se’m farà llarg i accelero progressivament a l'espera de veure altres rodes per la lluita, però no, no només no veig cap altre roda sinó que desapareix la que tenia a l'esquerra i creuo la línea de meta vencedor de l'esprint... una grata sorpresa per mi.
No estic segur del meu resultat fins que no em confirmen qui són els escapats, i si... tercer de Catalunya, no puc estar més content.
L’equip SALICRU – MAASAI TEAM torna a fer un bon resultat, amb en Pere el 6è i en Xampi el 18e (de la categoria i del campionat de Catalunya), tornem a aconseguir una bona puntuació per equips que ens col•loca en la 4ª posició.
PD: Aquest és un resultat una mica especial, per lo que m’agradaria dedicar-lo a dues persones en especial, el meu cunyat Anto a qui li agradava molt pedalar, i en Xavi, que és i sempre serà… part del nostre equip.
by Sergi
